El seu pare, quan era petit, li explicava anèctodes d'on havia nascut, a Estanyol. Li explicava, amb tota mena de detall, els jocs que jugava amb els seus amics, totes les trapelleries...
Li explicava moltes anèctodes, però també li explicava les tristeses. La veritat és que al meu avi no li agradava com s'entristia la cara del seu pare.
El pare del meu avi va explicar una vegada un fet que li va afectar molt. era quan anava a primària i tenia un professor que es deia el Sr. Ruhí, bé, doncs aquest senyor sempre li deia "Torrent, no faràs mai res en aquesta vida!!". Era molt trist, però de tots els records sempre en pots treure una anèctoda, en aquest fet ha estat que, una vegada el Sr. Ruhí, quan ja era vell, es va interessar per saber coses de l'agricultura i li va demanar a un seu amic si li podia fer una xerrada, però aquest amic no podia ja que estava enfeinat i li va demanar al pare del meu avi, ara bé, el meu besavi no sabia que era el Sr.Ruhí.
Acte seguit, quan ja li va haver explicat, el professor va quedar parat de com s'havia espavilat i li va demanar disculpes, tot i que el meu besavi li va costar perdonar-lo.
Com aquesta anèctoda, moltes més.
El meu avi reconeix que li agradava molt sentir les històries que li sortien de la boca del seu pare, un home amb cabells blancs, no molt jove i amb pell seca, però dins d'aquella pell, hi havia un home valent, amb caràcter, disposat a menjar-se el món i amb ganes d'explicar la seva vida als seus amics.El dia de la seva mort, va ser un dia que va deixar marca per la resta de les seves vides, perquè era un home que es feia estimar per tothom i era d'aquell tipus d'home que tothom si vol fer amic.
