PARE I FILL

PARE I FILL

El seu pare, quan era petit, li explicava anèctodes d'on havia nascut, a Estanyol. Li explicava, amb tota mena de detall, els jocs que jugava amb els seus amics, totes les trapelleries...

Li explicava moltes anèctodes, però també li explicava les tristeses. La veritat és que al meu avi no li agradava com s'entristia la cara del seu pare.
El pare del meu avi va explicar una vegada un fet que li va afectar molt. era quan anava a primària i tenia un professor que es deia el Sr. Ruhí, bé, doncs aquest senyor sempre li deia "Torrent, no faràs mai res en aquesta vida!!". Era molt trist, però de tots els records sempre en pots treure una anèctoda, en aquest fet ha estat que, una vegada el Sr. Ruhí, quan ja era vell, es va interessar per saber coses de l'agricultura i li va demanar a un seu amic si li podia fer una xerrada, però aquest amic no podia ja que estava enfeinat i li va demanar al pare del meu avi, ara bé, el meu besavi no sabia que era el Sr.Ruhí.

Acte seguit, quan ja li va haver explicat, el professor va quedar parat de com s'havia espavilat i li va demanar disculpes, tot i que el meu besavi li va costar perdonar-lo.

Com aquesta anèctoda, moltes més.
El meu avi reconeix que li agradava molt sentir les històries que li sortien de la boca del seu pare, un home amb cabells blancs, no molt jove i amb pell seca, però dins d'aquella pell, hi havia un home valent, amb caràcter, disposat a menjar-se el món i amb ganes d'explicar la seva vida als seus amics.

El dia de la seva mort, va ser un dia que va deixar marca per la resta de les seves vides, perquè era un home que es feia estimar per tothom i era d'aquell tipus d'home que tothom si vol fer amic.
Aquell dia, el meu avi no podia deixar de pensar els records viscuts, per exemple quan treballaven en el camp i sempre quan ningú no els veia es posaven a xerrar mentre sentien la magnífica olor de les roses que els indicaven que s'acostava la primavera.

BESCANÓ ESTANYOL BESCANÓ

El meu avi, no saps massa coses sobre el seu avi, en Sidró Torrent Selló. Quan el meu avi va néixer només va conèixer el seu avi, la seva àvia ja era morta. Si no recordo malament, està enterrat a Estanyol, ja que era d'allà.

El meu avui m'ha pogut explicar algunes coses perquè el seu pare n'hi havia explicat.

Em va explicar que l'avi del meu avi, treballava de l'agricultura, es va casar i va tenir tres fills (dues nenes i un nen). Torno a dir, el meu avi no sap moltes coses d'en Sidró, el que sí em va explicar és que les dues filles d'en Sidró (les ties del meu avi) van morir les dues, una perquè tenia problemes de fetge i la van trobar morta al llit, i l'altra es va morir perquè una vegada, el meu rebesavi (en Sidró) i la seva filla van decidir  anar a caçar bolets, però resulta que els bolets no eren comestibles i la filla, al cap d'una estona d'haver-los menjat, va morir.

El meu avi li hagués encantat poder conèixer més al seu avi, ja que en Sidró sempre treballava i no el veien mai. Però a l'hora en el meu avi li encantava sentir aquelles magnífiques històries que els hi explicava el fill d'en Sidró (el pare del protagonista).

A MANERA DE PRELUDI
Avui, el meu avi ha fet vuitatnta anys. Lluís Torrent i Buch està bé de salut, llegeix el diari, mira 

la televisió, fa exurcions i el seu millor entreteniment és anar a l'hort.

L'única dolença és la vellesa perquè de tot està perfecte. Vaig pensar, que un fet com aquest, complir vuitanta anys, només es fan un cop i s'ha de celebrar. Ho farem a Can Ribot (Sta. Eugènia) ja que és el seu restaurant preferit.
Convidaria a tota la seva família d'Estanyol, ja que sempre en parla molt, els meus pares, la seva dona (la meva àvia), la seva colla d'amics i tots els seus amics de l'hort.
La sala que ens han reservat serà amb unes parets tan blanques com la neu, amb les estovalles llargues i vermelles. Havia pensat posar tres taules: una per la família, l'altre pels seus amics i l'última pels seus amics de l'hort. Evidentment la seva taula la posaré al mig de la sala.
Sobretot demanaria que fessin tots esl seus plats preferits.
Després dels magnífics plats, vindria el pastís de xocolata que li encanta, acte seguit els regals perquè li agrada que li'n facin.
Jo creec que seria una festa perfecte per a l'avi ja que li agrada molt ser el centre d'atenció.
Ell, ha tingut una vida plena: ha viatjat, sempre ha fet i fa excurcions, la seva passió és l'hort i de tant en tant llegeix algun llibre curt.
Quan s'acaba la festa, l'avi està molt content i com que tenia més ganes de ser protagonista li he demanat que m'expliqués com havien estat els sus vuitanta anys.