A MANERA DE PRELUDI
Avui, el meu avi ha fet vuitatnta anys. Lluís Torrent i Buch està bé de salut, llegeix el diari, mira 

la televisió, fa exurcions i el seu millor entreteniment és anar a l'hort.

L'única dolença és la vellesa perquè de tot està perfecte. Vaig pensar, que un fet com aquest, complir vuitanta anys, només es fan un cop i s'ha de celebrar. Ho farem a Can Ribot (Sta. Eugènia) ja que és el seu restaurant preferit.
Convidaria a tota la seva família d'Estanyol, ja que sempre en parla molt, els meus pares, la seva dona (la meva àvia), la seva colla d'amics i tots els seus amics de l'hort.
La sala que ens han reservat serà amb unes parets tan blanques com la neu, amb les estovalles llargues i vermelles. Havia pensat posar tres taules: una per la família, l'altre pels seus amics i l'última pels seus amics de l'hort. Evidentment la seva taula la posaré al mig de la sala.
Sobretot demanaria que fessin tots esl seus plats preferits.
Després dels magnífics plats, vindria el pastís de xocolata que li encanta, acte seguit els regals perquè li agrada que li'n facin.
Jo creec que seria una festa perfecte per a l'avi ja que li agrada molt ser el centre d'atenció.
Ell, ha tingut una vida plena: ha viatjat, sempre ha fet i fa excurcions, la seva passió és l'hort i de tant en tant llegeix algun llibre curt.
Quan s'acaba la festa, l'avi està molt content i com que tenia més ganes de ser protagonista li he demanat que m'expliqués com havien estat els sus vuitanta anys.