BESCANÓ ESTANYOL BESCANÓ

El meu avi, no saps massa coses sobre el seu avi, en Sidró Torrent Selló. Quan el meu avi va néixer només va conèixer el seu avi, la seva àvia ja era morta. Si no recordo malament, està enterrat a Estanyol, ja que era d'allà.

El meu avui m'ha pogut explicar algunes coses perquè el seu pare n'hi havia explicat.

Em va explicar que l'avi del meu avi, treballava de l'agricultura, es va casar i va tenir tres fills (dues nenes i un nen). Torno a dir, el meu avi no sap moltes coses d'en Sidró, el que sí em va explicar és que les dues filles d'en Sidró (les ties del meu avi) van morir les dues, una perquè tenia problemes de fetge i la van trobar morta al llit, i l'altra es va morir perquè una vegada, el meu rebesavi (en Sidró) i la seva filla van decidir  anar a caçar bolets, però resulta que els bolets no eren comestibles i la filla, al cap d'una estona d'haver-los menjat, va morir.

El meu avi li hagués encantat poder conèixer més al seu avi, ja que en Sidró sempre treballava i no el veien mai. Però a l'hora en el meu avi li encantava sentir aquelles magnífiques històries que els hi explicava el fill d'en Sidró (el pare del protagonista).

A MANERA DE PRELUDI
Avui, el meu avi ha fet vuitatnta anys. Lluís Torrent i Buch està bé de salut, llegeix el diari, mira 

la televisió, fa exurcions i el seu millor entreteniment és anar a l'hort.

L'única dolença és la vellesa perquè de tot està perfecte. Vaig pensar, que un fet com aquest, complir vuitanta anys, només es fan un cop i s'ha de celebrar. Ho farem a Can Ribot (Sta. Eugènia) ja que és el seu restaurant preferit.
Convidaria a tota la seva família d'Estanyol, ja que sempre en parla molt, els meus pares, la seva dona (la meva àvia), la seva colla d'amics i tots els seus amics de l'hort.
La sala que ens han reservat serà amb unes parets tan blanques com la neu, amb les estovalles llargues i vermelles. Havia pensat posar tres taules: una per la família, l'altre pels seus amics i l'última pels seus amics de l'hort. Evidentment la seva taula la posaré al mig de la sala.
Sobretot demanaria que fessin tots esl seus plats preferits.
Després dels magnífics plats, vindria el pastís de xocolata que li encanta, acte seguit els regals perquè li agrada que li'n facin.
Jo creec que seria una festa perfecte per a l'avi ja que li agrada molt ser el centre d'atenció.
Ell, ha tingut una vida plena: ha viatjat, sempre ha fet i fa excurcions, la seva passió és l'hort i de tant en tant llegeix algun llibre curt.
Quan s'acaba la festa, l'avi està molt content i com que tenia més ganes de ser protagonista li he demanat que m'expliqués com havien estat els sus vuitanta anys.